Article Antoni Gòmez reivindicació Carbó Dibuixant març 2003

REIVINDICACIÓ DEL DIBUIXANT JOAN J. CARBÓ

ANTONI GÓMEZ*

L’escriptora britànica J. K. Rowling, autora del fenomen cultural mundial Harry Potter, ha sigut premiada fa pocs dies amb el Príncep d’Astúries de la Concòrdia. Els mèrits que el jurat va considerar per atorgar-li este importantíssim guardó van estar fonamentats en valorar la seua contribució a l’estímul de la imaginació com una font de llibertat al servei del bé i de la solidaritat entre les persones. Este premi a una autora d’un conte que ha fascinat milers i milers de xiquets arreu del món dóna prova que les persones que tenen la capacitat de fer-nos riure, somiar o estimular-nos la imaginació tenen un mèrit extraordinari en la vida de les persones.

Esta reflexió ve a compte de l’expedient presentat a l’ajuntament de Sueca per l’Associació de Funcionaris de la Seguretat Social sol.licitant la retolació d’un carrer amb el nom del dibuixant , nascut en esta ciutat l’any 1927, Joan Josep Carbó Gatignol. Un home, pertanyent a la coneguda com Escola Valenciana de Dibuixants d’Historietes, que va crear entranyables personatges del popularíssim tebeo, com es el cas d’Ivanchito, El Penado 113, Plácido Guerra o Robustiano Fortachón, entre altres.

Si bé Harry Potter és un personatge característic de la indústria cultural de la globalització que ha fet somiar i riure a milions de xiquets d’arreu del món, no és menys cert que els personatges del tebeo dels anys cinquanta, seixanta i setanta, un fenomen centrat bàsicament a València i Barcelona, van ocupar una part molt important de la nostra educació sentimental fent-nos riure o, si més no, entretenint-nos amb gran plaer imaginatiu moltes estones lliures quan érem menuts. El tebeo fou per a molts de nosaltres la primera lectura…els seus personatges formen part de la cultura d’una època, del seu imaginari col.lectiu.

Vull dir amb això que, salvant les distàncies, nosaltres també vam somiar i ens vam divertir amb Mortadelo y Filemón, Carpanta, La familia Ulises, Pumby, Robustiano Fortachón…Ara bé, estos personatges formaven part, com deia, d’un imaginari col.lectiu propi d’una època on encara surava, com un estigma d’un passat no tan llunyà, la fam i, en general, les mancances. Per això, jo diria que l’humor que tenien estos personatges, en molts casos caricatures de la realitat, era fill de l’enginy i la picaresca necessàries per poder tirar cap endavant. És a dir, eren en general caricatures socarrades de la realitat, el seu humor encara era l’humor possible en un país social, econòmic i culturalment endarrerit.

La gent de la meua generació, per exemple, els nascuts a finals dels cinquanta i principis dels seixanta, estem estretament lligats al tebeo, als personatges de Pulgarcito, Pumby, TBO, Jaimito …El tebeo va formar part de les nostres primeres lectures i per a molts de nosaltres era una rutina anar al mercat de cada poble a canviar-los cada setmana. A diferència de la senyora J. K. Rowling, els dibuixants d’aquella època difícilment podien viure dels seus treballs, a més, fins i tot estava socialment mal vist que visqueren dels seus dibuixos. En certa manera, esta consideració afegeix més mèrit a aquells homes que, com és el cas de Carbó, contribuiren a fer-nos més dolça la nostra infantesa.

Hi ha un altre aspecte que m’agradaria ressaltar del dibuixant que ens ocupa. Joan J. Carbó sempre ha mantingut el seu compromís amb el poble de Sueca, encara que desenvolupara la seua vida familiar i laboral a la ciutat de València. Per exemple, des dels orígens d’este setmanari, l’any 1971, ha dibuixat desinteressadament la portada del número extraordinari de Nadal. No debades, ara fa dos anys, amb motiu del 30 aniversari de la publicació de la revista, se li va retre un merescut homenatge. Però, a més, sempre ha format part de la Colònia Suecana a València i ha participat en les seues activitats. De la seua època de funcionari, ni més ni menys que 48 anys, hi ha una anècdota molt suggeridora. Quan algú arribava a la coneguda Casa del Chavo i preguntava per Carbó dient-li que era de Sueca, els seus problemes burocràtics estaven resolts a l’instant.

En definitiva, el motiu d’este article no és més que afegir-me, com em consta que ja ho han fet un gran nombre de persones, a la proposta de l’Associació de Funcionaris de la Seguretat Social perquè Joan J. Carbó tinga un carrer a Sueca en un acte de merescut homenatge cívic. Homenatjant Carbó, com en el cas de J. K. Rowling, estem homenatjant la llavor d’un home honest i íntegre que va contribuir i contribueix a estimular una funció molt necessària en les persones, sobretot en estos temps que corren: la imaginació com a font de llibertat al servei del bé i la cooperació i la solidaritat entre les persones.

* Periodista i escriptor